Pressupost de Salut a Catalunya 2011

Pendents de la seva aprovació pel Parlament de Catalunya, ja tenim la proposta concreta de pressupost de Salut per aquest any 2011. Finalment la xifra és de 9128 M€, 581 menys que en els pressupostos 2010 als que s’ha d’afegir la despesa no pressupostada o dèficit. Tot plegat al voltant dels 1000 M€ menys, xifra per altra banda ja comentada en el sector.

Això, segons la Conselleria de Salut es fa “Gastant menys i millor” però amb “Atenció primària, atenció a les malalties greus i atenció urgent amb tots els serveis i prestacions garantits “ És a dir, tot i el reconeixement a la eficiència de la nostra sanitat a tot el mon, encara som ineficients. Realment, si el sector demostra que és capaç d’absorbir aquesta retallada oferint el mateix al ciutadà, no trobaria cap raó per a que els responsables d’aquest país no consolidin, com és la seva obligació, aquest nivell de despesa d’ara en un futur.

Si crec que és demagògia política el missatge al ciutadà que sosté que la qualitat de la sanitat no canviarà. Evidentment ! Tots els que ens hi dediquem sabem que la qualitat en salut és mesura en esperança de vida, taxes i incidències de morbiditat i de mortalitat, en supervivència i en variables de resultat en patologia, i no en variables de procés. Però també sabem que la qualitat que sovint es ven al ciutadà poca cosa te a veure amb aquests paràmetres i si amb la proximitat (dispositius sanitaris a qualsevol lloc del territori triats amb criteris molt allunyats dels estrictament sanitaris i amb dubtosa equitat entre territoris), amb l’accessibilitat (ràpid, a qualsevol hora, per qualsevol motiu), amb l’espera, amb la quantitat de professionals i tecnologia concentrats i propers al domicili o amb el nº de fàrmacs finançats i el percentatge de subvenció sobre el seu cost. Si som més pobres, potser sí que alguns d’aquests punts esmentats haurien de ser reconsiderats. Tothom sap a hores d’ara que en sanitat més no sempre és millor.

Altres mesures d’eficiència. Segons la conselleria de salut tornem a la despesa de 2007. Als professionals de la salut l’any 2010 se’ls va aplicar una reducció sobre el salari del 5%. Aquest 2011, de forma més o menys directa – incentius per objectius, avantatges propies en conveni, reducció de jornada difícilment acompanyada de reduccions real de l’activitat –  planeja sobre els nostres caps una reducció en les remuneracions del 10 % més. Tot plegat suma un 15 %. En el període 2007-2011 cap treballador de la sanitat pública ha vist incrementat en un 15 % el seu sou per realitzar la seva feina habitual. És més, en molts dels casos, en gran part d’aquest període els sous han estat congelats. Això si que és una bona mesura d’eficiència. Ho reduïm tot a disminuir els costos de producció i ja tenim arreglada la sanitat.  Si fem una senzilla regla de tres ens podem preguntar a que s’ha dedicat l’augment de despesa que s’ha generat en aquest període. A l’increment de sous no ( aquesta vegada no podem culpar a la avarícia dels professionals sanitaris). Potser a altres despeses innecessàries per a millorar la salut dels ciutadans ? (explícitament la conselleria diu en el seu document que en aquest període no s’han millorat els indicadors de salut). Per altra banda, en la situació que ens trobem, estan justificades totes les inversions previstes en el document ?

Fa uns dies, en una intervenció televisiva, el portaveu del Govern Francesc Homs, ens explicava molt didàcticament l’origen i el sentit de les retallades pressupostàries a Catalunya per a l’any 2011: “Ara som més pobres o no som tant rics com ens pensàvem”.

Reforçant aquesta sentència, molt didàcticament repeteixo, comparava la situació a la que, malauradament, s’està donant a moltes famílies del nostre país: “Quan un membre de la família perd la seva feina explica als restants que hauran d’adaptar la seva situació a la disminució d’ingressos i eliminar despeses no fent /comprant tantes coses”

Personalment entenc la explicació i, fins i tot la puc compartir. El que passa que em sembla que aquest govern, almenys en sanitat, no ens està proposant ben bé això. El que a mi em sembla és que la gran família catalana te menys ingressos però vol continuar fent el mateix que feia fins ara. D’aquesta manera, el cap de família s’ha posat en contacte amb el carnisser i li ha comunicat que seguirà comprant filets, però els hi haurà de pagar més barats; ha trucat al seu mecànic de confiança i li ha manifestat el desig de continuar fent les revisions periòdiques del seu tot terreny, això si, en pagarà menys per cada una; finalment, ha trucat al seu agent de viatges i li ha demanat fer les mateixes vacances al resort costaner de cinc estrelles de cada any, per les que, evidentment, i s’ha de comprendre, en pagarà sensiblement menys.

Suposo que l’exposat és opinable i alguns, fins i tot, ho qualificaran de parcial, incomplert i, potser, demagògic, però de ben segur que som molts els que ho sentim així.

Pressupost de Salut 2011

Anuncis

Quant a xavierpanyart

1967. Metge (Physician). Terrassa (Catalonia)
Aquesta entrada s'ha publicat en Gestió Sanitària, Opinió i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s