Clínica en imatges: Dermatosi en varó de 35a.

Aquesta lesió apareix en el tòrax d’un home de 35 anys durant el tractament d’una infecció respiratòria amb antibiòtics. Quin és el diagnòstic ?

1. Urticària aguda.

2. Pèmfig induït per fàrmacs.

3. Eritema anular.

4. Eritema fix pigmentari.

5. Síndrome de Stevens-Johnson.

Aquesta dermatosi és una forma de toxicodèrmia que es caracteritza per l’aparició de màcules eritematoses, rodones o ovals, úniques o múltiples, que poden arribar a formar butllofes, i que es poden localitzar tant a la pell com en les mucoses

Les lesions tendeixen a la involució espontània, autolimitant-se en 1-2 setmanes, sense produir cicatriu. Les recidives apareixen en els mateixos llocs, considerat com un segell diagnòstic característic d’aquesta dermatosis. Si es continua amb la ingestió de la substància causal la hipercromia, es torna més fosca, deixant una hiperpigmentació blau – grisa que de vegades és permanent.

Va ser descrita per primera vegada el 1889 per Bourns en observar unes erupcions en llavis i llengua d’un pacient que havia ingerit 20 g d’antipirina i que, en curar, deixava una hiperpigmentació residual delimitada. El 1894 Brocq emprà el terme de erithematous pigments fixed eruptions per descriure la presència de lesions en pacients després de la ingestió d’antipirina. Té un origen medicamentós en el 85-100% dels casos. Els fàrmacs principalment involucrats són: les sulfonamides, pirazolones, tetraciclines i barbitúrics. La trimetoprima-sulfametoxazol és la principal causa . Altres etiologies no medicamentoses són la ingestió de lleguminoses, fruites, additius, colorants de càpsules, metalls pesants i exposició a la llum ultraviolada. És més freqüent en dones que en homes, predominant entre els 20 i 40 a.

La lesió pot ser localitzada o disseminada, afecta qualsevol part del cos, principalment llavis, genitals i regió perianal. Té cinc formes de presentació: plaques eritematoses pigmentades asimètriques (clàssica), plaques eritematoses no pigmentades i simètriques, la forma minor o frustra, la forma ampul·losa disseminada i la forma lineal. Se sol acompanya de pruïja, cremor o dolor moderats. Les lesions apareixen entre 30’ i 8 hores després de la ingesta del desencadenant. En la patogènia sembla clara la participació del sistema immunitari mitjançant reaccions de sensibilitat tipus IV de Gell i Coombs. Es desconeix la raó perquè les lesions tendeixen a aparèixer en els mateixos llocs, encara que s’especula que els limfòcits TCD8+ actuen com cèl·lules de memòria. El diagnòstic és clínic.

L’estàndard per identificar l’agent causal és el test de provocació oral, encara que no s’aconsella realitzar-lo de manera sistemàtica. Una altra alternativa són les proves cutànies. Histològicament s’observa degeneració hidròpica de la capa basal, incontinència pigmentària, acumulacions de material eosinòfil (cossos col·loides o de civatte) , i ampolles subepidèrmiques. El tractament consisteix a evitar les substàncies que el produeixen, i l’administració d’antihistamínics i corticosteroides tòpics. En casos en què les erupcions són extenses o presenten signes inflamatoris severs amb afectació de mucoses, s’administren corticosteroides sistèmics a dosi decreixent.

Resposta correcta: 4. Eritema fix pigmentari.

Font: NEJM. Image Challenge.

Advertisements

Quant a xavierpanyart

1967. Metge (Physician). Terrassa (Catalonia)
Aquesta entrada s'ha publicat en Clínica i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s